dimarts, 23 de maig de 2017

Ciència per a tothom a la UIB

El passat 11 de maig els alumnes de 4t d’ESO que cursen l’optativa de Física i Química vam gaudir d’una jornada de “Ciència per a tothom 2017” a la UIB. Allà vam poder fer experiments de tot tipus: des de programar un robot o fer gelat, fins a tenyir una planta o tastar tònica casolana amb la supervisió dels diferents alumnes de la UIB, especialitzats en Física i Química. Ens van acompanyar els professors Josep Pons, Jorge Valicourt i Maria Antònia Roig. També vam tenir una guia durant la visita, un alumna de la UIB anomenada Zaira. Mentre ens passejàvem per la UIB vam poder observar les seves instal·lacions i ens hi vam anar familiaritzant per els propers anys.

Miquel Vidal, 4tD


 



dijous, 18 de maig de 2017

Anam a la Mostra de Teatre Escolar!







El divendres 12 de maig els alumnes de 3r i 4t vam anar al teatre Catalina Valls a veure una obra de creació col·lectiva titulada Llopis good, representada pels alumnes de Teatre d'activitats extraescolars (Miquel Seguí, Shere, Alejandro Díaz, Marina Cuello, Mar Ruíz, Ángel Galera i Elena Bibiloni).

Al principi de l'obra sortia el narrador i dues actrius que feien de mare i filla. La mare la va cridar perquè anés a comprar el regal de la seva germana petita a una jugueteria. La filla, com que no sabia on era la botiga, ho anava demanant a persones del carrer. La gent no li feia cas, fins que va arribar un home que li va dir l'adreça, (encara que no era la correcta) i després la va raptar. Una persona el va veure i va cridar la policia. Després, aquell home la volia assetjar sexualment, però la policia el va aturar a temps i el varen dur a la presó. Hi va estar set anys, durant els quals va aprendre a fer feina i el van preparar perquè quan sortís es pogués reintegrar a la societat. En sortir va trobar feina perquè a la presó havia estudiat la carrera de Dret; primer va fer de practicant d'advocat i després ja va començar a dur ell els casos. El primer cas consistia a treure "ocupas" de les cases on vivien. La seva feina era molt senzilla, però va arribar un dia que els ocupas es varen rebel·lar i hi van anar tots en contra i van fer una manifestació. L'home va cridar el seu superior per avisar-lo i aquest li va dir que marxés. En arribar a casa encén la televisió, on fan una escena de l'obra d'Àngel Guimerà, Terra Baixa.

A continuació vam fer un col·loqui amb els actors, les actrius i la directora, na Lena Serra. Ens van explicar que ells mateixos havien inventat el guió, per això es tracta de teatre de creació col·lectiva. I l'obra es basa en dos contes tradicionals (La Caperutxeta Vermella i Els tres porquets) i l'obra de teatre Terra Baixa.

Artur Vidal, 3rB
Júlia Servera, 3rD
Lídia Moreno,3rD

dijous, 11 de maig de 2017

La moda dels Spinners ens envaeix!




L’origen d’aquest objecte pot resultar sorprenent, ja que en principi era usat per ajudar a tranquil·litzar i relaxar persones amb problemes d’autisme.

Aquesta moda s'ha anat estenent a poc a poc i de cada vegada es veuen més joves amb aquest aparell. Pot parèixer una beneitura, que de fet ho és, però el cert és que té alguna cosa que enganxa i fa que l’usis, a més de ser una mica conseqüència de la pressió social de les modes.

Els spinners o "giradors" , com els podríem batejar en català, són per molts professors de les escoles una cosa molt molesta perquè els joves hi juguen tot el temps, fins i tot en temps de classe i sempre n’han de confiscar alguns i castigar els alumnes.

Altres modes com poden ser jocs de mòbils, per exemple el clash royale o pokemon go, també han tingut el seu moment per triomfar; el PKG ha estat una moda passatgera amb què ara ja no juga ningú perquè ha passat de moda i ja no se'n fan noves actualitzacions . En canvi, el CR està vigent encara perquè els creadors estan molt al damunt i duen cartes noves cada cert temps i per aquest motiu la gent encara hi pot estar enganxada.

En definitiva, als joves ens agrada tenir aficions comunes, tot i que no durin gaire temps!
 
Enric i Álvaro, 3rC


Ja tenim la portada de l'agenda per al curs que ve!


El guanyador del concurs de portades de l’agenda del 2018 ha estat en Miquel Oliver Puigròs, alumne de 2n de batxillerat B. Li hem fet unes preguntes...
Entrevistadora: Miquel, saps que has guanyat el concurs de portades per a l'agenda 2017-18?
Miquel: No. La veritat és que és la primera notícia que tenc!
E: Per què vares participar? Com la vas fer?
M: Vaig fer el dibuix, perquè com que a mi m’agrada dibuixar, van demanar-me que participés en el concurs. Primer el vaig fer a mà i després el vaig retocar amb l’ordinador.
E: Què representa el teu dibuix? Com et sents sabent que l’any que ve el teu dibuix serà la portada de l’agenda de tothom?
M: Per a mi representa la llibertat d’expressió. Bé, jo l’any que ve ja no estaré aquí, però la veritat és que estic molt content.
E: Has guanyat alguna vegada algun altre premi?
M: Sí, un trofeu per fer una figura de fang.
E: Tens alguna altra afició, a més de dibuixar?
M: Sí, escoltar música.
E: Gràcies pel teu temps Miquel. Enhorabona!

Mireia, Alejandra i Laia, 3rC 





 

dilluns, 8 de maig de 2017

Avui ens han explicat què és la Fundació Vicent Ferrer


Dijous dia 4 de maig va venir na Llum, una dona que treballa a la Fundació Vicent Ferrer i ens va informar de les activitats que duu a terme aquesta fundació al país de l'Índia. La fundació és una ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformació d'una de les zones més pobres i necessitades del sud de l'ïndia. Ens va explicar com viuen les persones d'aquelles zones i com la Fundació els està ajudant per tal que tota la gent d'allà, sobretot les dones, puguin ser igual davant la llei. Ens contà la història real d'una nina, la qual va poder estudiar i es va graduar en una enginyeria, i es podrà casar amb la persona que ella vertaderament estimi, i no la que el seus pares decideixin per conveniència.
També ens van parlar dels Tallers d'Artesania i Comerç Just, on dones amb discapacitat a Anantapur fan de manera artesanal una pageseta mallorquina i el que es recapti amb la seva venda els tallers podran seguir funcionant i així combatre la discriminació que pateixen les dones amb discapacitat de les comunitats més desfavorides del sud de l'ïndia.


Joan Palos, 3rB

dimarts, 2 de maig de 2017

Els primers d'ESO s'intercanvien cartes en anglès amb nins i nines de Reunion Island!

In December some students of 1st of ESO from our highschool wrote some letters to some students from a highschool in Reunion Island (France), explaning about themselves. In February some letters arrived, it was the answers of the students from Reunion Island!
We learned English doing a fun activity. It was very fun! The student from Reunion Island who wrote to me, is called Valentin, and he talked in his letter about himself. He told me, he has two brothers and he is good at playing football.

Aida Fuentespina, 1rESO C 


divendres, 28 d’abril de 2017

Ja tenim els guanyadors del Concurs de microrelats!

El passat dia 26 d'abril, dia en què vam celebrar Sant Jordi, es van atorgar els premis del concurs de microrelats organitzat pel Departament de Llengua Catalana de l'IES Madina Mayurqa. El jurat, compost pels professors Benet Gallostra, Lena Serra i Antònia M.Andreu, van emetre el següent veredicte:

Categoria ESO

1r premi: Preguntes, d'Albert Grimalt
2n premi: Bon dia, d'Aina Coll
3r premi: No deixis mai de lluitar, de Joan Palos

Categoria Batxillerat

1r premi: El gran viatge, de Carmen Alvárez
2n premi: Ha de ser un malson, d'Alexandra Aibar
3r premi: Un monstre dins meu, de Paula Sanz

Enhorabona a tots els participants i als guanyadors!


A continuació vos transcriurem els dos relats classificats en primer lloc de cadascuna de les categories:

Preguntes

No veig res. No sent res. La meva respiració és imperceptible, el meu cor mut. Dins el meu cap els dubtes sorgeixen d'un en un: On sóc? Què ha passat? Sóc el mateix d'abans? Totes les possibles respostes són inútils i desesperants. No puc recordar res important anterior. Intent caminar, nerviós, cec i sense notar els peus a terra. Em començ a marejar. Estic a l'espai? Vaja pregunta...Potser he embogit? Tota la meva concentració està ara fixa en moure els braços, inflar el pit, botar... sense resultats.
A la llunyania sorgeix una llum agradable, tènue i càlida. Atreu la meva atenció. Estic mort? És aquesta la famosa porta? Però si això és impossible! Poc a poc s'apropa. Què deu ser? Inquiet, sense poder fer res, observ com augmenta de tamany. Pareix que està just al meu davant. O m'enganya la poca vista que tenc? Potser està a quilòmetres. Un petit soroll, quasi imperceptible, acompanya la llum. Comença a parpellejar?

-Joanet, deixa dormir tranquil el teu germà! I per l'amor de Déu, no juguis amb la làmpada!

Albert Grimalt

El gran viatge

Les meves mans nervioses estan suant. Jo, ja no sóc només jo. Mentre m'aixec sóc aquelll primer curiós que va a observar les estrelles; sóc aquell nin que de petit jugava amb un coet fent veure que volava. Avanç i sóc Isaac Newton, sóc Galileu. Mentre comprov l'ambient exterior, sóc Einstein i sóc Edison. Sóc el rodamon més humil de l'Índia. El xiuxiueig suau de l'intercanvi d'aires. Sóc la presidenta de totes les repúbliques i el rei de totes les monarquies.
Un minut, dos. S'obre la porta. Sóc Ulisses, sóc Marco Polo. Els ulls s'omplen de llàgrimes, potser és pel sobtat enlluernament. Segons l'ordinador l'aire és respirable. M'arrisc. Em trec el casc i el deix a un costat. Ensum. Què diferents són les olors d'aquí!
Baix a poc a poc i pos un peu a terra. Sóc tots els somniadors que algun cop no han cregut això que els hi deien: "però si això és impossible!" Pos l'altre peu a terra. Sóc tu. Sóc el teu pare i sóc el teu fill. Em gir, m'esperen. Sóc tots nosaltres quan per primera vegada en tota la història unes orelles humanes senten unes paraules que vénen d'una boca no humana. I és la humanitat sencera la que somriu en sentir-les: Benvingut.

Carmen Álvarez