Carnaval 2017 a l'IES Madina Mayurqa!

El passat 22 de febrer vam celebrar el Carnaval 2017. Vos transcrivim el discurs glosat, per inaugurar la festa, d'en Joan-Ferran Llorens i algunes imatges dels guanyadors...

Carnestoltes IES Madina Mayurqa 2017

Benvinguts, amics i amigues.

Ajuntau-vos a la festa.

Tots sou bona gent honesta

i feis tradicions antigues.

Jo que som Rei Carnestoltes

vull que vos ho passeu bé

i el discurs no allargaré

perquè faceu moltes voltes.

No sé quin món fa més por:

el que hi ha per Carnaval,

en què tothom fa el pardal,

o el que tenim de debò.

El món ja vessa de guerres.

Pertot hi mana la Mort

i aquell qui fuig i té sort

troba parets a altres terres.

Europa bé ens decep.

Ara calça bones botes

i només amb comptagotes

molt pocs refugiats rep.

Per terres americanes

ja comanda en Donald Trump,

un que vol fer fotre el camp

les famílies mexicanes.

Sort que ara el meu regnat

el món muda al cent per cent

i com si bufàs el vent

tot ens queda capgirat.

Ben segur que el món real

hauria de mudar d'arrel,

que tot fos dolç com la mel,

que tot l'any fos Carnaval.

Un món sense cap mal

és el que vos oferesc,

un món polit i molt fresc.

Gaudim tots del Carnaval!

Joan F. Llorens

Membres  del Jurat molt concentrats...

Els nadons dormilegues

Les rockeres marxoses

La Harleley Queen

The Avengers fantàstiques!

L'hospital amb les metgesses més guapes....

Els actors i actrius de Bollywood

El boig que ens anuncia la fi del món...

 Els guanyadors en les diferents categories van ser:

Individual:

1r: El boig

2n: Les Harley Queen

3r: L'entrenador Pokemon

Parelles:

1r: Els nadons

2n: Les rockeres

3er: Els còmics

Comparsa:

1r: Les Avengers

2n: Els "domingueros"

3r: El personal hospitalari

 

Avui vos recomanam una novel·la!

EL NOM DEL VENT

El Nom del vent és un llibre d’aventures i fantasia, escrit per Patrick Rothfuss, que forma part d’una trilogia amb El temor d’un home savi i el tercer llibre que encara no ha sortit al mercat.

El llibre tracta d’un hostaler anomenat Kvothe (Cuouz), molt jove, que viu tranquil·lament amb els seus clients. La història conta com Kvothe passa de ser un artista itinerant amb els seus pares a un rodamon durant 5 anys, aprèn màgia ancestral de les llegendes fins a arribar a ser aprenent del Ketan (un art misteriós).

Tot això ho narra l’hostaler a Cronista, un personatge misteriós que vol recollir tota la història del personatge mes famós del seu segle. Vos el recoman!

Marc Pizà, 3r d'ESO D

Na Maria Frontera ens explica la seva experiència com a eurodiputada.

Irrepetible i inoblidable

El passat 2 de febrer, vint-i-quatre alumnes del Madina Mayurqa, un senzill institut de Palma, érem al Parlament Europeu, a Estrasburg, representant unes 46 milions de persones.

Tot va començar fa un any quan uns quants alumnes començàrem un projecte per tal de presentar-nos a un concurs anomenat "Euroescola". Al principi el nostre objectiu era només fer feina i ens centràrem en això, però cap de nosaltres pensava que tendria un desenllaç com el que va tenir.

Costa de creure que d'un dia per l'altre vint-i-quatre estudiants amb molta il·lusió ens convertíssim en eurodiputats...

Com et sentiries si de sobte fossis un eurodiputat al Parlament Europeu? Doncs bé, la resposta és fàcil: no hi ha paraules per descriure una experiència com aquesta; és una sensació tan aclaparadora i gratificant alhora, que costa imaginar-se-la. Com et sentiries si només poguessis parlar en anglès?Si haguessis de parlar davant 500 persones? Si haguessis de debatre sobre temes com la immigració, el futur d'Europa, les energies renovables o els avanços de la ciència?

Quan ens anunciaren que havíem estat premiats i que gràcies a això passaríem una jornada com a eurodiputats, vaig començar a pensar i a imaginar-me com seria, a fer-me idees i il·lusions amb grans expectatives sobre aquest dia tan especial. Cada dia que passava, l'expectació, i els nervis, augmentaven fins que, finalment, va arribar el dia. En aquell moment em vaig adonar que la realitat superava amb escreix les expectatives... No podré oblidar mai la sensació que t'envaïa en pensar que allò era veritat, que no era un somni. Allò era massa, simplement massa.

No va ser fins un o dos dies després que vaig ser conscient del que havia ocorregut, de la sort que havia tengut d'haver viscut aquesta experiència, que malauradament no podrà viure tothom. Així que vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible que nosaltres sí que haguem pogut gaudir d'aquestes vivències...

M.F

Xerrada a l'hora de tutoria

Violència de gènere

El passat dia 9 a classe, a l’hora de tutoria, va venir un al·lot i ens va dir que parlaríem de la violència de gènere.

El primer que ens va mostrar van ser unes diapositives que versaven sobre aquest tema,  cosa que va fer que entenguéssim millor alguns aspectes de la violència de gènere.

Després de fer això, ens va donar tres targetes de tres colors diferents: vermell, groc i verd.

Amb aquestes targetes vam fer una activitat participativa que consistia en en què el monitor escrivia unes frases a la pissarra digital i nosaltres havíem d’aixecar un color o un altre segons si estàvem a favor, en contra o no sabies el que volia dir.

Bruce Vich, 3rESO B

Els 3rs d’ESO anam a visitar Son Barrina

Taller de pintar.

Un dels tallers es dividia en dos. Es tractava que la meitat faria un taller i l’altra en faria un de diferent. El taller que vàrem triar va ser una cosa molt bàsica i senzilla. Ens varen fer dibuixar amb llapis algun animal, vegetal o qualsevol símbol o cosa relacionada amb la natura damunt una  rajola. Ens van dir que si dibuixàvem amb llapis, no esborréssim res amb la goma perquè embrutàvem la sala i que, quan fiquéssim les rajoles al forn, el que havíem dibuixat amb llapis desapareixeria. Després de dibuixar la figura amb llapis havíem de pintar-la amb pintura i pinzells. Molts varen dibuixar arbres, altres sols, altres la nit, i molts animals i flors, entre d’altres.

La casa hippie

També hi va haver un moment on ens varen parlar sobre el consum de coses necessàries i coses imprescindibles. Com a exemple, ens mostraren una poma (aliment necessari) i després, el símbol d’appel (que és el símbol de l’empresa i que és innecessari, és un caprici).

Després d’això ens van explicar que abans allà hi vivia una parella en una casa feta artesanalment, con una mena de cabana. Aquesta parella vigilava en aquest lloc, però se’n van haver d’anar d’allà.

Ens varen ensenyar la casa. A l’entrada hi havia un poal ple d’aigua. La porta de la casa era un palet. Hi havia una gelera i botelles de vidre aferrades i també dins de les parets, com a decoració. Hi havia una espècie de cuina i dues sales, una molt lluminosa amb la teulada de vidre i una poc o gens lluminosa. A la menys lluminosa hi havia un sofà i a la més lluminosa hi havia cadires i una butaca.

Taller de la simbiosi

En aquest taller, vam parlar sobre el significat de la paraula simbiosi i vàrem posar exemples d’alguns animals als boscos que ho fan. Després, vàrem fer unes boles que eren llavors cobertes d’argila, les vam fer perquè és un tipus de plantació en la qual es llancen les boles d’argila que es cultiven immediatament.

René Alejandro Flores Castillo

Enric Llorca Mendoza

Álvaro González Juan